Després de tot el que s’ha dit, de la Segona República, molts tenim l’esperança d’una tercera que arribarà si o sí.
A més estem convençuts que una tercera república, serà necessàriament feminista.

Els qui pogueren votar la Constitució del 78, que ja som el menys, teníem esperances posades pel canvi que representava el pas del franquisme cap a una nova fórmula d’entesa a Espanya, la votació d’una nova Constitució suposàvem que fer política ja no era delicte.

En el mateix acte, i de manera esvaïda, ens varen incloure l’acte de blanquejar novament la restitució de la Monarquia del Borbons.

Una 3a. República sembla que es pot obrir pas, a causa de la inacció dels actuals responsables de la Constitució del 78, i dels que diuen que la defensen.

Cal saber que en 43 anys s’han fet dues reformes constitucionals que han estat pràcticament obligades per Europa, res s’ha fet per a modernitzar o aportar més llibertats o avantatges per a la Ciutadania. Una Constitució sense reformes, és una Constitució morta.

Amb el temps, hem descobert que els mateixos que van fer possible el canvi constitucional, ara fan filigranes perquè qualsevol canvi no arribi.
S’ha de tenir en compte, que els canvis es necessiten per a la ciutadania, per a les institucions i pel bon funcionament de l’estat.

Cada dia més hem d’escoltar a boca plena, la importància de la resiliència, que em de adaptar-nos als nous temps, a les noves tendències, però que en aquest cas, els qui haurien de remoure cel i terra per adaptar el text constitucional als nous temps i a les noves necessitats, enterren el cap sota terra com els estruços per tal de no perdre cap avantatge aconseguit i que els facilita la continuïtat en el poder.

L’immobilisme serveix al poder, però no al poble, i fàcilment podem arribar a la conclusió que els responsables de fer reformes constitucionals, o són inútils o és que la volen morta.
Si fem memòria, les úniques reformes fetes foren les següents

La primera 7 de febrer del 92 diu textualment
añadir, en el artículo 13.2la expresión «y pasivo» referida al ejercicio del derecho de sufragio de los extranjeros en elecciones municipales.
Una reforma obligada pels acords de Maastricht.

La segona:
Un 26 d’agost de 2011, un cap de setmana d’agost gairebé amb nocturnitat i traïdoria, però del tot legal.
Curiosament, també amb motius Europeus,
D’entre altres enunciats diu:
reforzar el compromiso de España con la Unión Europea y garantizar la sostenibilidad económica y social.

O sia dit de manera entenedora, ens van fer responsables dels deutes econòmics dels Bancs i dels especuladors, a tota la ciutadania.
Allò que tant agrada al Neoliberalisme. Privatitzar els guanys i Socialitzar les pèrdues.

Si fem comparacions de les reformes constitucionals d’altres Estats propers.
França té una constitució votada en 1958, hi ha hagut 24 reformes constitucionals
Itàlia des de 1948, han fet, entre 40 i 50 reformes Constitucionals a més de 4 Referèndums Constitucionals, el darrer el 2020.
Alemanya més de 60 modificacions des de 1948

La Constitució Espanyola és única.
Dues reformes en 43 anys i obligades per Europa.
Sense reformes, qualsevol constitució, de qualsevol estat decent, s’ha d’assenyalar com a morta.
I si mor, no serà responsabilitat de la ciutadania, sinó dels que volen conservar privilegis que han trobat en aquest text.

Una nova República necessitarà un procés constituent i una nova Constitució.

Aquest ha de ser un compromís que s’hauria de divulgar donar a conèixer i fer que la ciutadania agafés compromisos i il·lusions per a situar-nos en el futur, a més de desfer-nos del passat.

Salut i República.