Revolució popular

 

Fa quaranta-cinc anys que s’estava treballant amb la nova constitució del 78. Un intent molt interessat de fugir de la barbàrie Franquista i una àmplia majoria dels ciutadans de l’estat a favor d’un canvi polític.

Únicament les classes dirigents i els Nazzionals Nazzionalistes volien perpetuar el règim del 36, la resta volia un canvi.

Ara ja podem jutjar la constitució del 78, per dues raons senzilles i entenedores, la primera per temps de vigència i la segona perquè la majoria d’habitants de l’estat no l’han votada no han pogut modificar-la ni l’han ratificada. No ho volen fer els dos grans partits, es volen perpetuar.

Després de més de quaranta anys d’immobilitat política constitucional, aquesta està morta i obsoleta.

Ara novament es manifesta que cal resoldre aquest greu problema que afecta 45 milions de persones. Un text devaluat pel pas del temps i perquè va ser l’encert del centralisme més intel·ligent dels darrers 200 anys del «Reino de España»

Les normes, que són llei, de què disposen els partits per a designar els seus representants territorials, fan que els diputats a Madrid, siguin uns titelles al servei dels partits i no dels ciutadans que els han votat.

Cal veure els intents que des de fa uns anys hi ha hagut, per part de les forces independentistes del País Basc o les catalanes que arriben on arriben i són com són.
Ara tenim una mostra recent i molt interessant amb l’escó guanyat de «Teruel existe» fa uns anys i avui, amb les propostes ciutadanes que veiem a Castella-Lleó.
Fins quan haurem de patir el centralisme de «la corte de Madrid»?
Cada vegada que enviem a un diputat que hem votat des de la perifèria, al km0, és un servidor al partit que te seu a Madrid, que està al servei dels propòsits «del Madrid central» i, que haurà de votar al dictat d’un partit centralista i radial, i no del territori i ciutadania que hauria de representar.

Voldria veure aquest règim del 78, amb representats proposats lliurement pels seus votants, i no com ara que únicament es poden presentar els que el partit central ha decidit.
Aquests és el camí?
És l’únic que ens deixa aquest règim del 78?

La ciutadania té un límit i està abandonant els partidismes centralistes perquè són esclaus de les decisions imposades des de Madrid.

Tremola règim del 78, aquesta si és una revolució popular.