La vaga del transport, i «otras hierbas»

 

 

Just ara fa 50 anys, una vaga del Transport a Xile, anunciava de sota mà, un cop d’estat amb molts morts, abolició de les llibertats i 40 anys de dictadura d’en Pinochet, que no era altra cosa que els desitjos de EEUU per impedir un esclat de drets socials i un avís al continent sud-americà.

Avui, en el segle XXI, sembla impossible un cop d’estat a Espanya.
També ho semblava la guerra d’Ucraïna i ja ho veiem.

 

De fet, els cops d’estat avui, ja no son el que eren, encara que el TS i el TC encara conserven la «foto» d’en Tejero, ara els cops d’estat són 2.0

Menys morts directes, menys destrucció material, aprofitament immeditat de la riquesa, i un sofriment «de guerra llarga i freda» per a la ciutadania.

El cop d’estat de Putin ha estat difuminat per la legalitat que s’ha donat a ell mateix, i esborrant als competidors com si fossin cendra en un dia de vent.

A Bielorússia, ha passat el mateix, un titella de Rússia urnes i vots.
A Turquia Erdogan ja ha reformat lleis, perquè de mica en mica, perpetuï el seu mandat, tot amb el vistiplau de l’Otan.

Podrien anar desfilant d’altres afers, com la Xina que no és poca cosa, també els «santones» d’Iran, les trafiques d’Algèria, com s’han passat el poder d’uns als altres i les jugades de Bolsonaro, que ha estat capaç engarjolar als seus rivals un quants anys, o el fallit cop d’estat a Bolívia per part de la dreta.

Avui, el Govern de Madrid, s’ha pres la vaga del Transport, com un efecte secundari i ens fa creure que és extraordinari, a causa de la guerra d’Ucraïna.

Acostumats a les onades de la Covid, sembla que hagi arribat l’onada russa que passarà tot d’una.

Però hi ha més onades, afegides i simultànies, els agricultors, la pesca, empreses que tanquen portes, perquè els surt més car produir, que no pas el preu que vendran la mercaderia.

Quin error, sembla que el govern no sap que fer, sembla que tothom ho sap, però els qui manen estan en modes «out«.
Promet centenars de milions, «en diferido» a no se sap qui, ni se sap com, ni tampoc quan, i no s’impedeixen practiques especulatives perverses.
Perquè els preus d’ara, són la perversió de l’especulació.

Nosaltres sabem que la pujada de preus és conseqüència de les pràctiques d’empreses i oligopolis que el sistema neoliberal capitalista, no només permet, sinó que les alimenta i acompanya. 

 

el preu del Gas

baixa a europa

des de primers de Març

 

El govern del POSE, «No sabe, no contesta». Quina errada més grossa.

Si en Pedro Sanchez ens volgués explicar la veritat, sense embuts, tindria al seu costat a una majoria molt gran de ciutadans.
Ara peró, té una majoria en contra, per enmescarar aquests cràpules que ens enganyen, empobreixen i esquilen i amb moltes ocasions, amb el vistiplau de Brussel·les i els seus Lobbies.

La ciutadania no és «tonta«, sr. sanchez.
La veritat és crua, i és la que és.

Sanchez s’ha posat a la majoria de transportistes a la contra i no tots són de dretes, i no tots són feixistes, tot i saber que l’especulació de les grans petrolieres és descarada i és el motiu de l’alça de preus actualment.
És l’especulació que fa que d’un dia a l’altre els preus s’hagin disparat.

 

Allò del mercat de l’oferta i demanda. Aquestes són les conseqüències del lliure mercat.

 

Per altra banda, el capital de grans i petits inversionistes i fons d’inversió, fugen del mercat del diners del deute públic, que fins ara ha estat refugi del capital per a la seva rentabilitat.

El capital sempre es passa de l’especulació a l’especulació, i ara el subministrament dels cereals, d’olis, del transport marítim, del petroli, del gas, de l’alumini, dels xips o l’aigua, el liti o el coure, qualsevol matèria val, per invertir, comprar, emmagatzemar, acaparar i provocar l’escassetat, manera de fer pujar preus i fer més i més negoci.

També tots sabem, que si el capital hagués de pagar impostos, com tots nosaltres paguem cada dia per comprar, pa, oli, sal, compreses, o llet, ara no es beneficiaria de l’especulació brutal en altres matèries.

El capital compra i ven i, no paga.

Això és el que ha de saber la ciutadania, com s’administra l’estat, qui paga i qui no, qui especula i qui ajuda a mantenir el pervers sistema.

Parlant d’ajudes, per què no ens explica com és que els països centre europeus són els que no volen que es desvinculi el preu del gas del POOL elèctric?.

Sembla, hi ha països com Holanda o Alemanya, que a causa de la seva dependència del gas, no els va bé abaratir el preu de l’electricitat, perquè no serien competitius com fins ara.

O sia seria més fàcil fabricar als països del Sud, com Espanya, Itàlia, França o Portugal, perquè tenen un teixit elèctric més diversificat i no depenent del Gas, que no pas els del Nord
O desastre. Ells no serien competitius, no farien «caixa».

Tots recordem el dia que vàrem venir els «homes de negre», tots recordem la Troika que ens va destrossar l’economia social el 2008-09-10-11-12
Els nouvinguts del nord, «cabezapensantes« de l’economia europea, varen ajudar als bancs amb els nostres diners, que no n’han tornat gairebé cap, tots tenim la fotografia de la «prima de riesgo«, la tenim amb marc daurant encara, sr. sanchez i ho estem pagant i ho pagarem per unes quantes dècades.

Ens varen venir a renyar del que havíem fet, que els culpables del desastre econòmic, eren tots aquells que es varen comprar una casa i que no podien pagar-la, en perdre el lloc de feina o la petita empresa.
Culpables els qui es deia, que havien estirat més el braç que la màniga, o per tal de no haver fet guardiola, o que no eren previsors……

Doncs ara, el mateix remei haurien d’acceptar aquells que han confiat el subministrament energètic, en una sola panera plena d’ous que ara, s’han trencat.

No val a dir ara, que no era previsible un enfrontament amb Rússia, després de les annexions de Crimea i la Guerra del Dombas el 2014, . Molta gent denunciava els interessos de l’OTAN en encerclar a Rússia.

L’aprenentatge ja el vàrem adquirir el 63 en la crisi dels míssils a Cuba.

Per altra banda, sembla que tot hi cap, dins la cruesa de la guerra.

El PP ha estat condemnat altra vegada pels tribunals, …..
El PP s’han traït entre ells i han canviat de cap, com si d’un pentinat fos i cada vegada més caspós. …..
El PP ha pactat amb els feixistes i s’ha blanquejat amb el sabó de la guerra.

I la darrera d’en Sanchez fins avui. La del Marroc i el Sàhara.

Després que espanya deixes, el Sàhara l’any 75, després dels tractats internacionals signats, les resolucions de Nacions Unides, després de dècades d’espolis dels fosfats dels sahrauís, ara fa allò que tan bé sona en castellà «lo que dije digo, digo Diego», o el que ha fet sempre, deixar els territoris per on ha passat a l’estacada.

El Sàhara en mans de la Taifa de Rabat i Guinea en mans del Becari de Saragossa, Teodoro Obiang Nguema, un dictador des de fa 43 anys.

Tot això es paga Sr. Sanchez.

La factura podrà ser molt cara i el risc molt alt, la dreta i els Ultres no aturen.

Les seves actuals polítiques són de centre-dreta no confessional i els seus votants, no troben per enlloc, allò que els va vendre com a Programa Electoral d’esquerres, i malgrat la pandèmia que tot ho ha contaminat, les properes votacions poden ser un desastre segons ho faci ara.

Si no capitalitza les necessitats de la ciutadania i atura l’especulació i als especuladors, guanyarà la dreta, perdrà el poble i després arribaran les lamentacions.

Els qui tenim el DNI i ens sotmetem a la «Roja y Gualda«, en som il·lustrats dels disbarats